Com a bon Ganxò, de sempre he tingut una sèrie de paraules i dites pròpies d’aquestes contrades
Avui ja no es fan servir gaire, però, al menys les que recordo les vull compartir amb el desig que algú més li porti records d’abans
diccionari de l’Empordà
a l’Empordà a altres llocs
Abricoc…………… ……. Albercoc
Afugar……………………. Ofegat
Aglà………………… ……. Gla
Aiga………………………. Aigua
Aliquetes………… ……. Alicates
Amon…………….. ……. Amunt
Arremangar……… ……. Pujar les mànigues
Atmetlla………….. ……. Ametlla
Aviam…………….. ……. A veure
Badar……………… ……. Obrir una bossa
Badoc…………….. ……. Persona que està badant
Basarda………….. ……. Fer por
Blincar……………. ……. Doblegar
Brunyols………….. ……. Bunyols
Cacaus…………… ……. Cacauets
Caxó………………. ……. Calaix
Canyó…………….. ……. Gola
Caparrassa……… ……. Mal de cap
Carrincló…………. ……. Rampoina
Cavic……………… ……. Tràmec
Clapada………….. ……. Grup d’una espècia vegetal
Clavia…………….. ……. Turmell
Clot………………… ……. Forat
Cúrria……………… ……. Politja
Desempellegar… ……. Desfer-se d’algú
Desemprés……… ……. Després
Despitregat……… ……. Mal vestit
Dugues……………. ……. Dues
Exida……………………. Pati o terrat
Emaxucar……….. ……. Posar roba apilonada
Encanyunar……… ……. Empassar
Encaparrar-se………… Fer-se fort en una cosa
Encaputat……….. ……. Ennuvolar-se
Endivinar…………. ……. Endevinar
Enfarfegar……….. ……. Atipar-se
Engabanyar……… ……. Sentir-se incomoda amb la roba
Enrecurdar………. ……. Recordar
Ensiamada………. ……. Ensaïmada
Ensupegar……….. ……. Entrebancar
Enxerinar…………. ……. Violentar
Esberdellar……… ……. Esclafar
Esbotzar……….. ……. Trencar amb força
Escallimpantes… ……. Passar ràpid, d’amagatotis
Escapçar…………. ……. Tallar o dividir
Escarxofa………… ……. Carxofa
Escarxufar……….. ……. Deixar-se caure, habitualment al sofà
Esparrecar………. ……. Tallar de mala manera
Esperrucar………. ……. Despentinar
Estabornir……….. ……. Perdre el sentit
Estarrejar………… ……. Fregar el terra
Estarrufar………… ……. Sentir-se orgullós
Estassar………….. ……. Deixar a terra d’un cop
Estefanoria……… ……. Pastenaga
Esterrussar-se….. ……. Tirar-se per terra
Estisores…………. ……. Tisores
Estossegar………. ……. Tossir
Estrep…………….. ……. Regalèssia
Estrijolar…………. ……. Netejar
Estupinyar……….. ……. No aguantar algú
Exurit……………… ……. Eixerit, ben plantat
Firar-se…………… ……. Comprar bé de preu
Fressa…………….. ……. Soroll
Frigola…………….. ……. Pubis femení
Futimer…………… ……. Un grapat
Galàput…………… ……. Gripau
Ganivet…………… ……. Ganivet
Ganyota………….. ……. Mueca
Gardela…………… ……. Bufetada
Gibrell…………….. ……. Palangana
Grasiosa…………. ……. Gasosa
Guerxo………………….. Tort
Istiu………………… ……. Estiu
Jaç…………………. ……. Lloc per estirar-s’hi
Jaure………………. ……. Estirar-se
Jeca……………….. ……. Jaqueta
Junoi………………. ……. Genoll
Juriol………………. ……. Juliol
Llampec………….. ……. Llamp
Llangunissa……… ……. Llonganissa
Llàpit………………. ……. Llapis
Llargavistes…….. ……. Prismàtics
Llavonces……….. ……. Llavors
Lleixa……………… ……. Prestatge
Llisquet…………… ……. Pestell
Llumbrigu………… ……. Melic
Manyoc…………… ……. Grapat
Marrantxa……….. ……. Garrafa
Nu………………….. ……. Nus
Nyap………………. ……. Cosa mal feta
Paraiga……………. ……. Paraigua
Parrac…………….. ……. Tros de roba
Pasillo…………….. ……. Passadís
Patacades……….. ……. Cops
Pellarida…………. ……. Clòtxina
Pessigoles……….. ……. Pessigolles
Pitjar………………. ……. Prémer
Plec………………… ……. Arruga
Polit……………….. ……. Ben fet
Quartos…………… ……. Diners
Quebre……………. ……. Cabre
Rampell………….. ……. Idea o desig sobtat
Redera……………. ……. Darrere
Rel…………………. ……. Arrel
Renec…………….. ……. Paraulota
Sutrac…………….. ……. Batzegada
Trabucar…………. ……. Abalançar-se
Tràmec…………… ……. Cavic
Tramuja………….. ……. Embut
Trempat………….. ……. Eixerit
Trigar………………. ……. Tardar
Trinquet………….. ……. Cranc de mar
Trumfos…………… ……. Patates
Tumata…………… ……. Tomàquet
Tupít……………….. ……. Força ple
Ubergínia………… ……. Albergínia
Untat ……………… ……. Tacat d’oli
Veixina……………. ……. Pet no sorollós
Vianda……………. ……. Aliment bàsic d’un àpat
Xucar……………… ……. Sucar o glopejar
Xulivar…………….. ……. Salivar
expressions de la meva vida
A la panxa del bou ni neva ni plou
Ve del compte den Patufet, i volia dir esta resguardat de tot
A la tardor ni fred ni calor
En teoria la tardor deu ser una primavera en la qual ha minvat la calor estiuenca i encara no ha entrat l’hivern de ple
A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
Significa que no es té en compte ni consideració qui no fa acte de presència en l’acte on se l’ha convidat a ser-hi. Tradicionalment s’ha dit que aquesta dita té l’origen a Santes Creus, quan l’abat Bernat Calvó regia el nostre magnífic monestir
A la taula i al llit al primer crit
Refrany que significa que no cal que ens fem pregar o esperar quan ens criden a menjar o a dormir
A l’abril, cada gota en val mil
La dita es refereix a la importància que té per als conreus la pluja durant el mes d’abril
A l’estiu, tota cuca viu
Refrany que expressa que a l’estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment
Acabar com el rosari de l’Aurora
Fracassar, acabar malament, amb baralles, amb ruïna, etc
Ai! senyor! Tanta roba i tant poc sabó
Ve de quan les bugaderes anaven a rentar per les cases i segur que en moltes s’exigia molt i no es donaven facilitats. Si no hi havia prou sabó, l’esforç humà era més gran, com passa a moltes feines
Això ha fet figa
Extensió de Fallir, deixar de funcionar, destrossar-se, un vehicle, una màquina, un edifici, etc.
Al maig, cada dia un raig
Antigament hi havia la creença que aquest era el millor temps per obtenir la gràcia de les aigües
Al pot petit hi ha la bona confitura
Se sol emprar per emfatitzar que no cal que una cosa o persona tingui grans dimensions perquè sigui bona
Anar a palco corridu
Ganxonada dita a Sant Feliu de Guíxols quan el equip de futbol jugava al camp de la carretera de Palamós i des de un toro es veia el partit de franc
Anar ranco
Ganxonada dita a Sant Feliu de Guíxols sobre una persona que va coixa
Bon vent i barca nova
Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se’n vagi o que es perdi.
Bufar i fer ampolles
Aquesta expressió es fa servir per indicar la facilitat amb què es fa una determinada cosa
Buscar tres pèls al gat
Aquest refrany el diguem quan volem expressar que davant d’una cosa o un fet impossible no parem d’intentat demostrar el contrari. Només una gata femella pot ser tricolor, d’aquí que es puguin trobar tres pels de diferent color als gats
Cel rogent, pluja o vent
Solen anunciar-lo les postes de sol vermelloses. Però la pluja falla gairebé sempre
Com més cosins, més endins
Significa que sovint els parents ens porten més mala voluntat que els de fora
De fora vingueren que de casa ens tragueren
Gents noves que imposen el seu criteri o les seves costums
De Joans, Joseps i Ases n’hi ha a totes les cases
Refrany força popular i que ja no té gaire vigència actualment. Ens evoca una època, no fa tampoc massa anys, en què els noms de Joan i Josep, principalment, eren els més comuns pel qual fa a homes
De més verdes en maduren
Proverbi d’una gran força de concentració, aquesta expressió dóna a entendre que certes coses que a primer cop d’ull semblen improbables encara pot ser que s’esdevinguin
De mica en mica s’omple la pica
Aquesta dita significa que, amb perseverança i constància, tota petita acció compta per a assolir un objectiu final més gran
De porc i de senyor se’n ve de mena
Vol dir que tant les persones d’alta condició social com les de condició més modesta neixen amb les seves pròpies característiques i que aquestes característiques o qualitats són inherents a la seva naturalesa o origen
El que no mata engreixa
Es diu per significar que tot és aprofitable per al cos
El qui fa el que pot no està obligat a més
Justificació de qui té la consciència tranquil·la per haver complit o quan algú pretén de nosaltres més de lo que pot ser
És pitjor el remei que la malaltia
Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l’empitjora
És tard i vol ploure, i la burra no es vol moure
És una frase per dir quan vols que els altres espavilin
Fer pela i deu
Ganxonada dita a Sant Feliu de Guíxols sobre una persona que va coixa per la diferencia de gruix de les monedes de pesseta i de deu cèntims
Fer un pet com un aglà
Rebentar-se; morir-se o arruïnar-se sobtadament, sofrir una desfeta ràpida
Gat escaldat de l’aigua fuig
Refrany que diu que algú qui ha patit una mala experiència està alerta per evitar repetir-la
Home de molts oficis, pobre segur
Una dita molt popular, en referència a les persones que saben fer moltes coses a mitges però cap de ben feta
La paciència és la mare de la ciència
El refrany aconsella de ser pacient i no desesperar
Les cabres pels seus pecats, porten els genolls pelats
Es diu referint-se a aquells qui són desgraciats per haver-s’ho buscat ells mateixos amb les seves imprudències
Mentre hi haurà burros, hi haurà qui anirà a cavall
Expressió de qui s’aprofita de la inferioritat dels altres; d’algú al que fan la feina que hauria de fer ell
Ni ha per llogar-hi cadires
Expressió que s’utilitza per ponderar com és d’increïble o de curiosa una cosa i també com n’és d’excepcional o d’extraordinària
No diguis blat si no és al sac i ben lligat
Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut
No diguis mai, d’aquesta aigua no en beuré
No pots dir que no faràs una cosa, perque amb el temps poden canviar les coses
No es pot dir mal, que no entri l’animal
Aquesta és la dita de la casualitat, quan s’escau que parlem d’algú i d’improvís apareix aquest algú a l’escena
No es pot matar tot el que es gras
Vol dir que no és prudent d’obrar amb massa exigències ni ser massa sever, sinó que cal concedir certa llibertat
No vols caldo? Tres tasses!
Haver de suportar una cosa que no agrada
On hi ha pèl hi ha alegria
Se sol respondre a algú que es queixa de massa pèl, fent referència a les parts piloses del cos
On no n’hi ha, no en pot rajar
Significa que és inútil esperar resultats d’una cosa o persona que no té mitjans ni enteniment per a produir-los
Paga, que és gata
Diu la memòria popular que una colla d’estudiants enginyosos, però no per això estudiosos, es presentaven en diversos establiments gastronòmics o de vici i sol·licitaven un àpat o unes begudes. Després d’inspeccionar la clientela buscant una butxaca generosa, proposaven una juguesca a algun ciutadà que els cridés l’atenció o que senzillament estigués intrigat pel sac que carretejaven. Mostraven el sac tancat a la víctima, i li demanaven que endevinés l’animal que hi portaven sense obrir-lo. En palpar-lo, sempre se sentia algun miol, i tothom exclamava: “Ja heu perdut, és un gat!”. A la qual cosa els estudiants replicaven, fundant la frase feta, “paga, que és gata”
Pagant, Sant Pere canta
Segons la dita, amb els diners es pot aconseguir fins i tot allò més impensable
Per lluir s´ha de patir
Aquest refrany adverteix de haver de patir per tal d’obtenir el que volem
Preu per preu, sabates grosses
Si cal triar entre dues coses que no es coneixen prou bé, sempre s’escull la més grossa, la que fa més goig
Que el llegir no et faci perdre l’escriure
S’aplica a aquelles persones que es descuiden d’allò que és essencial i es perden en coses secundàries
Què farem? Mala cara quan morirem
Resposta que donem a qui ens pregunta sobre alguna cosa que no té remei i no la podem solucionar
Qui canta a taula i xiula al llit, no té al seny gaire eixerit
Per això es fa servir aquesta dita quan algú fa alguna d’aquestes accions i com a sinònim d’eixelebrat o d’algú que no hi toca del tot
Qui dia passa any empeny
Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant
Qui no menja merda no està gras
Vol dir que per a estar sans cal no esser massa delicats i remirats en el menjar
Qui no té feina, el gat pentina
Significa que quan algú està desocupat i fastiguejat, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se
Salut i feina, i un bon forat per guardar l’eina
Que aquest forat serveix per amagar l´eina amb la qual aconsegueixen la feina però d’una manera no molt digna
Salut i força al canut
A principis de segle es va fer famosa la frase “Salut i força al canut” que ara tothom creu que feia referència a la potència sexual masculina. No era cert. Antigament, els homes es guardaven els diners en una mena de canut de canya subjectat per la faixa. El sentit de la frase era que tingueres molta salut i moltes monedes al “canut”, però de canya
S’atrapa abans a un mentider que a un coix
Sembla que ha de ser fàcil agafar un coix, que no pot córrer, eh? Doncs ens diu el refranyer que encara és més fàcil atrapar un mentider
Ser el cul d’en Jaumet
No estar mai quiet
Ser mes xafarder que la nita hereu
Ganxonada dita a Sant Feliu de Guíxols de una espardenyeria del carrer Major on a part de comprar-hi espardenyes podies saber tot el que passava al poble
Si no vols pols, no vagis a l’era
Si no vols problemes, no t’hi posis. La pols que sortia de la màquina de batre quan engolia les garbes res- seques era densa, molesta i se’t posava als ulls, als narius, a les orelles, a per tot arreu
Si res li escau, poseu-li blau
Es diu d’algú a qui mai cap peça de roba no li cau bé. es un color que es classifica com color espiritual
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
Vol dir que per aconseguir una cosa ben feta, ben acabada, d’acord amb el que has de menester, val més que la facis tu mateix/a, abans de posar-la en mans d’alguna altra persona
Sumia truites
Persona que s’il·lusiona amb coses impossibles o estranyes
Tal faràs ,tal trobaràs
Refrany que vol dir que les males accions solen ser castigades
Tants caps tants barrets
Es diu per constatar la disparitat d’opinions, de conveniències, de propòsits, etc., entre diferents persones
Tinc gana! Menja’t una cama!
Resposta que es donava als nens per l’ímpetu de menjar quan no era hora
Tinc set! Pixa a la taula i beu a galet!
Resposta que es donava als nens per l’ímpetu de beure quan no era hora
Tot xino xano
Anar fent, poc a poc, de mica en mica
Totes les masses piquen
Vol dir que tots els extrems són dolents
Tots el plats retiren a les olles
Ens recorda la casta, el venir de mena, si bé amb un sentit més aviat despectiu
Treure foc pels queixals
Manifestar una gran indignació, irritació
Un bon català de les pedres en fa pa
Aquesta frase fa palès l’esperit de superació i la cultura de l’esforç típicament catalanes
Uns tenen la fama, i els altres carden la llana
Es fa servir per dir que moltes vegades s’atribueix a una persona el que ha fet una altra, habitualment en mal sentit
Val més boig conegut, que savi per conèixer
Es fa servir per dir que val més conformar-se amb les coses que es coneixen, encara que no siguin les millors, que buscar-ne de noves
Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir
Expressió d’entusiasme i admiració