L’Albert, el meu pare, o com se’l coneixia “en Bertu”
Era un fuster dels d’abans, dels que havia mamat l’ofici des de petit i que n’havia fet d’una professió un art
Tinc molts records de les coses que ha fet i he pogut conservar moltes de les eines que féia servir, però el que més sovint em ve al cap són les seves paraules que tot sovint, encara a la família fem servir
Calçava els mobles a la pela… normal, del terra del taller al terra de casa el nivell no era el mateix
Agafava les mides a pams, bé a pams ben bons si en féia una mica més, i com és normal sempre o en faltava o en sobrava… però quedava prou bé
Féia servir eines poc sofisticades… llimes de llimar ferro per matar cantos, planxes velles per enganxar cola, i mil coses més que no trobes avui per avui a les ferreteries modernes
